Ecommerce

Aquest apartat gestiona la botiga online de la web pública del negoci, on els clients compren productes directament per internet i paguen amb targeta (Stripe). Substitueix el que en altres negocis faria una plataforma com Shopify o MedusaJS.

1. Comandes

Les comandes fetes pels clients des de la web. Cada comanda mostra el client, l’estat (pendent de pagament, pagat, cancel·lat) i el total. Important: el total que es veu en aquesta llista és l’import sense IVA (abans d’impostos) — el que el client paga de veritat a Stripe porta l’IVA afegit, així que no cal estranyar-se si l’import d’aquí no coincideix exactament amb el que apareix després a la factura generada.

Tan bon punt una comanda passa a estat “pagat” (ho confirma Stripe automàticament via el pagament online), el sistema genera sol, sense intervenció manual, la factura corresponent a Vendes → Factures, enllaçant cada línia de la comanda amb el producte real del catàleg del nucli (apartat 5) per la seva referència.

2. Productes

El catàleg que veu el client a la botiga online. No s’edita aquí directament el dia a dia — com s’explica a l’apartat 5, el flux normal és marcar la casella “Publicar a la botiga online” a la fitxa del producte del catàleg general, i aquest llistat es va omplint sol. Tot i així, des d’aquí es pot consultar ràpidament quins productes són visibles a la web i el seu estoc/preu tal com el veu el client.

3. Categories

Les categories de la botiga online tal com les veu el client mentre navega per la web — per exemple, en una botiga de roba podrien ser “Roba d’home”, “Roba de dona” i “Complements”; en una botiga d’articles per a la llar podrien ser “Cuina”, “Bany” i “Decoració”. Cada negoci defineix les seves pròpies categories segons el que ven. Són diferents de les “Famílies” de l’apartat 5 — aquestes són específicament per organitzar l’aparador de la botiga, pensades perquè el client trobi fàcilment el que busca.

4. Configuració

La pàgina d’ajustos tècnics de connexió entre la botiga online i aquest ERP: les claus de Stripe (perquè la web pugui cobrar amb targeta) i una clau API pròpia (perquè la web pugui crear comandes i consultar-les de forma segura). És una pàgina d’ús puntual, només cal tocar-la si es canvien les credencials de Stripe o si es torna a desplegar la web des de zero — no és res que s’utilitzi en el dia a dia del negoci.